CGAE | La conciliació a l'advocacia, una assignatura pendent?

Aquesta situació, viscuda aquest darrer any, no és un fet aïllat. Són nombrosos els casos en què es denega als professionals de l’advocacia la suspensió de vistes i terminis davant causes mèdiques, maternitat o situacions personals greus.

Per aquest motiu, l’Advocacia Espanyola continua treballant per conscienciar sobre els drets dels professionals de l’advocacia. La institució va aprovar el juny de 2025 el Reglament d’Empara Col·legial per garantir la qualitat del servei públic de la Justícia i el dret de defensa de les persones representades. En aquest projecte compta amb el treball especialitzat de la Comissió de conciliació, desconnexió digital i benestar —presidida per Blanca Ramos, degana del Col·legi d’Advocats de Pamplona—, que acaba de publicar una guia i una campanya de sensibilització sobre aquest tema.

Conciliar la vida professional i personal no és un privilegi, sinó un dret reconegut per la llei. I els advocats i advocades gaudeixen dels mateixos permisos que altres treballadors, cosa que implica: el seu dret al descans, la suspensió de vistes per naixement, cura de menor i adopció; baixa mèdica acreditada; hospitalització greu de familiars i defunció de parents propers.

Tanmateix, malgrat la regulació vigent, inclosa la Llei Orgànica del Dret de Defensa, la seva aplicació pràctica continua topant amb la discrecionalitat judicial. Això obliga molts professionals a recórrer a l’empara col·legial per garantir els seus drets i els dels seus clients.

Principals causes d’empara en l’advocacia: salut i maternitat

Una enquesta recent realitzada entre els Col·legis de l’Advocacia aporta dades significatives: els casos mèdics específics (malaltia, accident i hospitalització) concentren la majoria de les peticions d’empara, amb un 67%. La maternitat i l’embaràs de risc són altres supòsits generals rellevants (18% i 9%, respectivament), però menys freqüents.

A Barcelona, amb 49 casos d’empara registrats en els dos darrers anys, aquesta és la situació més freqüent: “Els casos més representatius són les denegacions de suspensió, tot i que l’advocat ha acreditat estar de baixa per incapacitat temporal”, assenyalen des del Col·legi. Entre tots els exemples, en destaca un especialment dur: un jutjat va denegar la suspensió a un lletrat a qui “li acabaven d’amputar una cama”.

A València, amb 12 incidències documentades, els exemples són igualment eloqüents. “Una lletrada, operada d’urgència i amb prescripció de repòs absolut, va veure com no se suspendia el seu assenyalament”, afirmen. I, a Santa Cruz de Tenerife, dos advocats que es trobaven de baixa per malaltia justificada continuaven rebent notificacions de vistes per part dels jutjats.

Les situacions relacionades amb la maternitat tampoc escapen a aquestes dificultats. Els problemes per compatibilitzar feina i cures s’intensifiquen després de la maternitat. Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) 2025, més de 390.000 persones treballen a temps parcial a causa de responsabilitats de cura familiar, i d’aquestes el 93 % són dones.

A Alacant, l’única empara concedida va ser per un embaràs de risc, després que el jutjat es negués a suspendre una declaració. A Conca, dues lletrades no van aconseguir ajornar els seus judicis tot i coincidir amb la data probable de part, i una altra, de baixa per embaràs de risc, tampoc va obtenir suspensió. A Biscaia, “una advocada embarassada de 39 setmanes va sol·licitar ajornar una vista fixada pocs dies després de la data prevista de part”. I, a Saragossa, a un advocat li van denegar la suspensió de vista tot i estar previst el naixement un mes abans de l’assenyalament. A més, altres tres incidències per maternitat a Salamanca, i dues a Lugo, reflecteixen la recurrència d’aquestes situacions.

A Alcoi, Pamplona i Terol també es van registrar empares per maternitat i per malaltia o defunció d’un familiar.

Fins i tot en situacions familiars greus, les dificultats persisteixen. A Valladolid, l’Audiència Provincial “es resistia a suspendre un judici de diversos dies sol·licitat per una advocada en tractament de quimioteràpia”. A Sant Feliu, un lletrat accidentat, i a Alzira “un advocat acabat d’operar i amb crosses”, tampoc van obtenir inicialment la suspensió del seu judici.

La intervenció col·legial va aconseguir que la majoria d’aquests jutjats accedissin a suspendre les vistes, segons expliquen molts Col·legis de l’Advocacia.

Cal destacar, com a aspecte positiu de les dades d’aquesta enquesta, que en 19 Col·legis no han rebut cap sol·licitud d’empara, bé perquè no s’han produït aquestes denegacions o perquè, com ells mateixos indiquen, compten amb protocols o convenis, així com diverses instruccions dels tribunals de justícia en matèria de suspensió de vistes i conciliació familiar. És el cas d’Àlaba, Albacete, Alcalá de Henares, Antequera, Cartagena, Castelló, Ceuta, Ciudad Real, Còrdova, Elx, Granada, Guadalajara, Osca, Balears, Jaén, Lorca, Melilla, Múrcia, Sabadell i Tafalla. Aquestes mesures han permès evitar la majoria de queixes i han demostrat la seva eficàcia.

Altres casos recollits per l’Advocacia Espanyola en l’últim any

El desembre de 2025, a Zamora, es van denegar ajornaments per hospitalització o repòs mèdic, fins i tot amb justificants que acreditaven incapacitat per assistir a vistes o interrogatoris; en un cas es va oferir enviar preguntes per escrit i en un altre es va considerar que el repòs no impedia acudir al judici.

Al juny, a Sòria, una advocada amb embaràs de risc va sol·licitar ajornar una diligència, però el jutjat només va permetre intervenció telemàtica i va obrir un expedient per incompareixença, designant un advocat d’ofici. Al juliol, a Sevilla, el judici d’una advocada operada finalment es va ajornar després de sol·licitar empara al Col·legi d’Advocats.

Aquests casos van generar preocupació a l’Advocacia Espanyola, que va actuar davant les institucions competents per protegir la conciliació i la salut dels professionals.

Més informació, amb testimonis, més notícies i vídeos AQUÍ.