Juristes i el Poder Judicial alerten a l’ICAB que s’han d’aplicar noves reformes legislatives per combatre l’okupació il·legal. Vicente Magro planteja una Llei Orgànica integral per combatre les okupacions

• Durant la jornada, el magistrat Vicente Magro ha reivindicat la necessitat d’una Llei Orgànica integral per combatre l’okupació, presentant un conjunt de mesures legislatives per contribuir a recuperar els immobles ocupats de manera més immediata, ja que amb la normativa vigent els propietaris tarden entre dos i tres anys a recuperar-los
• La fiscal en cap provincial de Barcelona ha exposat els detalls de la reforma legislativa que neix del grup de treball d’experts de l’ICAB i que ha estat presentada de forma parlamentària
• Experts en la matèria alerten que la manca d’agilització en la recuperació possessòria dels immobles dins d’un procediment judicial suposa una vulneració de la tutela judicial efectiva dels propietaris
• S’ha posat de manifest que el judici ràpid és ineficaç per resoldre els casos d’ocupació il·legal, així com que l’autor del delicte d’usurpació és condemnat amb una pena més alta per presentar un contracte d’arrendament fals que per ocupar un immobl
• És l’Administració qui ha de resoldre la problemàtica d’habitatge que pateixen les persones considerades “vulnerables”

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha acollit dilluns 10 de novembre una jornada jurídica sobre la nova legislació d’habitatge turístic (Finestreta Única) i l’okupació il·legal d’immobles amb la finalitat d’analitzar de manera transversal aquesta problemàtica amb experts de primer nivell.

La jornada, que ha comptat amb l’assistència de més de 300 juristes, ha estat inaugurada per Cristina Vallejo, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i José Antonio Montero Fernández, vocal del Consell General del Poder Judicial. Entre els assistents hi havia també els vocals del CGPJ Alejandro Abascal i Carlos Hugo Preciado; el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín; la presidenta del Col·legi d’Agents Immobiliaris, Montserrat Junyent, i assessors jurídics del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida.

La degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, ha destacat en la inauguració, que la presència del vocal del Consell General del Poder Judicial, José Antonio Montero Fernández, en aquesta jornada és una manera de visibilitzar les bones relacions existents entre l’Advocacia i el Poder Judicial, necessàries per al diàleg, l’escolta i la resolució dels problemes de la ciutadania. Ha posat com a exemple l’organització, per part de l’ICAB el passat 16 d’octubre, de la “Trobada de Delegacions”, que va comptar amb representants dels principals operadors, a més de l’Administració de Justícia, per a la implementació de la Llei 1/2025.

Posteriorment, Montero Fernández ha agraït a l’ICAB poder participar en aquesta jornada i ha posat de manifest la bona sintonia existent entre el Consell General del Poder Judicial i els col·legis professionals de l’Advocacia per millorar el servei públic de justícia. També ha destacat les formacions realitzades per part del CGPJ i el CGAE, especialment les relatives als MASC, que van comptar amb una alta participació de l’advocacia. Finalment, ha subratllat les peticions realitzades, tant pel president del CGAE com per la degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, en la seva última visita institucional, relatives a la preocupació per la manca de criteris unificadors en l’aplicació dels MASC. I ha afegit: “S’està treballant per disposar d’uns criteris unificats, que es publicaran a la pàgina web, per millorar el servei públic de la justícia envers la ciutadania.”

L’advocada i presidenta de la Secció de Dret Civil, Marta Legarreta, ha presentat la jornada fent èmfasi en què la dificultat per accedir a l’habitatge ha comportat un conjunt de noves problemàtiques com l’okupació d’habitatges, la inquiocupació, la regulació del preu del lloguer o el lloguer turístic d’immobles. Per això, ha destacat que l’organització de l’esdeveniment ha volgut analitzar en profunditat aquest nou context amb Vicente Magro, magistrat de la Sala 2a del Tribunal Suprem; Neus Pujal, fiscal en cap provincial de Barcelona; Rafael Fernández Valverde, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, i Cristina Vallejo, advocada i degana de l’ICAB.Sobre l’okupació il·legal d’habitatges

Vicente Magro ha exposat la difícil situació en matèria d’habitatge que es viu en la nostra societat, assenyalant que els propietaris triguen entre dos i tres anys a recuperar un immoble okupat, fet que desincentiva posar habitatges en lloguer. També ha advertit que les reformes legislatives recents han creat un desequilibri en la relació arrendador-arrendatari, que la Llei Orgànica 1/2025 no està ajudant a resoldre la problemàtica de l’okupació i ha posat de relleu que el judici ràpid és ineficaç per resoldre els casos d’okupació il·legal, ja que no hi ha detencions ni atestats policials que el sustentin.

Per revertir aquesta situació, Magro ha presentat un conjunt de mesures entre les quals destaquen:

• Aprovació d’una Llei integral sobre la pèrdua de possessió d’habitatge per incompliment contractual i okupació il·legal.
• Agilització dels processos judicials civils i penals de recuperació de la possessió. No agilitzar la recuperació possessòria dels immobles en un procediment judicial suposa una vulneració de la tutela judicial efectiva dels propietaris. Ha recordat que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha pronunciat sobre la necessitat d’establir terminis reduïts per acordar el desallotjament.
• Reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) per incloure un article 544 sexies, amb la finalitat d’establir una mesura cautelar que permeti l’expulsió immediata per part de la secció d’instrucció del jutjat corresponent en un termini de 72 hores, tant en casos d’“allanament de morada” com d’usurpació d’immobles.
• Introducció d’una clàusula antiocupació al Codi Penal, per tipificar com a estafa l’anomenada “inquiocupació” i permetre el llançament immediat sense possibilitat d’al·legar vulnerabilitat.
• Modificació de l’article 9 de la Llei d’Habitatge, de manera que els jutjats de guàrdia puguin ordenar l’expulsió en un termini màxim de 72 hores per ordre judicial de la secció d’instrucció del tribunal de primera instància competent del lloc de l’immoble.
• Creació d’un registre estatal d’impagament de rendes, que permeti als propietaris consultar antecedents de morositat de possibles llogaters.
• Autoritzar la policia perquè pugui procedir a l’expulsió directa en casos flagrants d’ocupació.
• Reformar la LECrim en matèria de legitimació per denunciar okupes quan el propietari no ho faci. D’aquesta manera, proposa legitimar el resident de la comunitat de propietaris per denunciar ocupacions en benefici del conjunt de veïns, sense necessitat que el propietari de l’immoble hi intervingui.

La degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Cristina Vallejo, ha recordat durant la seva ponència les propostes legislatives en matèria penal i civil formulades per l’ICAB per ajudar a combatre el fenomen de l’okupació al nostre país.

En l’àmbit penal, es defensa la necessitat de comptar amb una mesura cautelar de desallotjament immediat i devolució de la propietat en un termini de 48 hores per combatre l’okupació il·legal. A més d’aquesta mesura cautelar, la proposta de l’advocacia considera necessària la derogació de la competència del Jurat en el delicte de violació de domicili, així com incorporar en els delictes lleus immediats els delictes d’usurpació i de violació de domicili. En l’àmbit civil, la proposta se centra en modificar l’interdicte actual, incorporant una “mesura cautelar civil”, ampliant la legitimació activa a les persones jurídiques per equiparar-les amb les persones físiques, permetent recuperar la possessió de qualsevol immoble, no només d’habitatges, i habilitant el president de la comunitat de propietaris perquè pugui emprendre accions legals per combatre les okupacions il·legals.

La degana de l’ICAB ha destacat que totes aquestes propostes han estat presentades a nivell parlamentari, en particular, la reforma de l’article 553-40 del CCCat (Codi Civil de Catalunya) està en tramitació parlamentària des de la setmana passada al Parlament de Catalunya, mitjançant una proposició de llei de modificació del precepte esmentat.

Anàlisi de la nova normativa per regular els habitatges d’ús turístic

Al llarg d’aquesta jornada també s’ha exposat que, arran de la nova normativa autonòmica aprovada a Catalunya per regular els habitatges d’ús turístic, a partir del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, els propietaris han d’obtenir una llicència urbanística prèvia, i els ajuntaments han de modificar els seus plans urbanístics per permetre expressament l’ús turístic o denegar-lo, fixant un límit màxim de 10 habitatges d’ús turístic per cada 100 habitants i una durada de la llicència de cinc anys prorrogables. La mesura s’aplica a 262 municipis considerats “zones tensionades” pel mercat de l’habitatge i té com a objectiu recuperar sòl destinat a habitatge habitual. Els ponents han coincidit que la nova legislació sobre habitatges turístics a Catalunya suposa un canvi profund en el mercat de l’habitatge, amb efectes tant positius com controvertits.

D’una banda, la mesura busca frenar la pressió turística en zones on els preus del lloguer s’han disparat, limitant el nombre de pisos turístics i obligant els propietaris a obtenir llicències temporals. Això podria afavorir que més habitatges tornin al mercat residencial, incrementant l’oferta disponible per als veïns i reduint les tensions en l’accés a l’habitatge habitual. Tanmateix, també s’ha posat de manifest que l’enduriment de la normativa genera incertesa jurídica i econòmica entre els propietaris i el sector turístic, reduint la inversió en allotjaments “vocacionals” i afectant la competitivitat turística de determinades zones. En aquest sentit, tot i que la norma pretén equilibrar l’ús residencial i turístic del parc immobiliari, el seu impacte final dependrà de com s’apliquin les restriccions i es gestionin les noves llicències. Segons un informe europeu, la darrera ràtio hauria de ser l’eliminació de les llicències.

Les dades actuals, després de l’entrada en vigor del Reial decret 1312/2024, de 23 de desembre (LA LEY 29937/2024), pel qual es regula el procediment de Registre Únic d’Arrendaments i es crea la Finestreta Única Digital d’Arrendaments, que va entrar en vigor el juliol de 2025, són les següents: 370.369 peticions de Números de Registres Únics d’Arrendaments (NRUA); 271.682 acceptades i tramitades, 23.700 provisionals, i 75.593 denegades (un 20%). El citat Reial decret estableix que aquells habitatges que es lloguin per períodes curts de temps, independentment de si es cedeixen amb finalitat turística o qualsevol altra també temporal, encara que no respongui a motius vacacionals, i que pretenguin comercialitzar-se a través de plataformes en línia en les quals amfitrions i hostes formalitzen contractes a distància d’arrendaments temporals amb transacció econòmica (plataformes transaccionals), han de comptar amb un NRA. Les denegacions tenen diversos motius com ara incompetència territorial del Registre davant el qual s’ha presentat, però, majoritàriament es deuen a l’existència de clàusules estatutàries o acords comunitaris que limiten o prohibeixen l’activitat turística a l’edifici.

L’anàlisi de la situació actual ha deixat clares dues conclusions. D’una banda, que sense una oferta suficient i una major seguretat jurídica per als propietaris, el mercat del lloguer a Catalunya continuarà en tensió. De l’altra, que és l’Administració qui ha de resoldre la problemàtica de l’habitatge que pateixen les persones considerades “vulnerables”.