La Intercol·legial aborda en el marc del cicle “Tribuna de les Professions”: el compromís de les professions amb l’erradicació del sensellarisme

El director de El Periódico, Albert Sáez, ha presentat aquesta nova sessió del cicle fent èmfasi en què és la primera Tribuna de les Professions que es fa sota la presidència de Cristina Vallejo com a presidenta de la Intercol·legial, i ha ressaltat la col·laboració del sector professional i d'El Periódico per aportar anàlisi, diàleg i reflexió a temes que preocupen la societat, com és el sensellarisme, i com a via per lluitar contra el populisme.

Sáez ha donat el torn de paraula a Cristina Vallejo, presidenta de l’Associació Intercol·legial i degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), qui ha destacat que l’Associació Intercol·legial mostra com la suma d'esforços dels diferents professionals està contribuint a combatre el sensellarisme, ja que des de diferents Col·legis professionals s’ha donat suport a la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme, que actualment s’està debatent al Parlament de Catalunya.

Vallejo ha alertat sobre el buit legal existent actualment i la necessitat de comptar amb una llei que doni una resposta efectiva i que ofereixi un servei d’espai residencial digne i una cartera de serveis. En aquest sentit, ha exposat que la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme - en tràmit al Parlament de Catalunya - va ser promoguda per un grup acadèmic-social que, sota la direcció del professor Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va comptar amb la implicació plena i l’impuls de cinc entitats socials (Arrels Fundació, ASSIS Centre d’Acollida, Càritas Catalunya, Comunitat de Sant’Egidio i Sant Joan de Déu Serveis Socials)- recorda l’obligació d’empadronar o la figura del domicili fictici per aportar solucions reals i capgirar aquest fenomen creixent, que afecta a més de 24.000 persones a Catalunya.

També ha exposat que segons l’INE, “el perfil majoritari, és un home adult d’entre 30 i 64 anys, però les tendències estan canviant, ja que els homes representen el 76,7% de la població sense llar; les dones suposen el 23,3% amb més vulnerabilitat davant agressions i discriminació i el 51,1% de les persones sense llar té menys de 45, de manera que es desmunta el mite que el fenomen afecte només persones grans”.

Posteriorment, Sergi Saborit, sotsdirector de El Periódico, ha introduït la taula de diàleg i anàlisi del fenomen del sensellarisme contextualizat la situació del sensellarisme i indicant que el 62% del problema del sensellarisme es deriva del problema de l'habitatge, que cada cop hi ha més dones que viuen al carrer i que aquest fenomen s’ha propagat mes enllà de Barcelona ciutat. Tot seguit ha presentat les participants en la taula rodona: Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB); Olga Giner, presidenta del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i Mònica Algueró, vocal de la Junta de Govern i presidenta de la Secció de Psicologia d’Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

La presidenta del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya ha explicat que les persones arriben al sensellarisme per una acumulació de causes –pèrdua de feina, problemas per accedir a un habitatge, per una ruptura familiar...i la pèrdua creixent de vincles aboca a aqueta situació. També ha ressaltat que les necessitats de les persones (salut, habitatge, laboral) estan entrelligades però la resposta que es dona des de l’administració es fa de forma separada. Per això ha apel·lat a la necessitat de comptar amb una resposta integral i global.  I ha sentenciat: “tenir una casa significa tenir un projecte de vida. Les persones necessiten estabilitat i vincles socials”.

Per la seva part la degana presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona ha exposat que el perfil del sense sostre actualment és molt heterogeni, ja que la crisi de l'habitatge ha canviat el perfil. Ha declarat que “hi ha gent que treballa i que no pot pagar la llar i està vivint en un traster o en un cotxe, i en conseqüència el sensellarisme afecta l'esperança de vida i això és molt preocupant”. També ha reclamat un “Cap 0” i un "Codi sense llar” perquè les persones que viuen al carrer no tenen un cap vinculat, no solen tenir un telèfon associat per poder localizar-los, diners per a la medicació, o un lloc per fer les cures “per això cal trobar una solució per tal que les persones sense sostre puguin tenir atenció mèdica”. Per últim també ha denunciat que les solucions són per municipis, però haurien de ser per a tot Catalunya”.

La presidenta de la Secció de Psicologia d’Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya ha afirmat que la suma de vulnerabilitats és el que provoca el sensellarisme. “Persones que tenen una història amb traumes personals, ja sigui per violència o altres causes acaba repercutint en la salut mental de les persones”, ha declarat Algueró. Per això, ha denunciat que “no es pot treballar des de la urgència. S'ha de treballar de forma integral i desde la prevenció” i ha apel·lat a comptar amb programa integral d'atenció que dona solucions a llarg termini per tal que les persones puguin tornar a integrar-se en la societat.

Per últim, s’ha obert el torn de paraula per la públic assistent  a la CASA CUPRA Raval.