La Revista Jurídica de Catalunya (RJC) commemora els seu 130è aniversari i reivindica que cal excloure dels MASC alguns procediments com els desnonaments, monitoris i reclamació de morosos de comunitats de propietaris
Més de 200 juristes han assistit a la Jornada que ha permès analitzar la praxi de la Llei d’eficiència processal amb relació als MASC, i les costes; la IA aplicada al procés; la implantació dels nous tribunals d’instància, la reforma dels judicis verbals, l’execució civil i les noves funcions dels procuradors davant la problemàtica dels nous recursos d’apel·lació i cassació
- Durant la jornada de la RJC també s’ha reivindicat la necessitat de comptar amb una estricta unificació de criteris quant a l’aportació de la prova documental anticipada a tots i cadascun dels jutjats socials de Catalunya
La Revista Jurídica de Catalunya (RJC) ha commemorat els seus 130 anys d’història amb la jornada “la praxi de les reformes processals: preguntes i respostes”, que s’ha celebrat a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) durant els dies 6 i 7 de novembre de 2025 i que a la qual han assistit més de 200 juristes.
La jornada s’ha iniciat amb els parlaments d’Eugeni Gay, director de la Revista Jurídica de Catalunya; Cristina Vallejo, degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; i Francesc Tusquets Trias de Bes, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Eugeni Gay, com a director de la Revista Jurídica ha fet un repàs dels 130 anys de vida de la publicació, tot destacant que va ser fundada l’any 1895 pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya amb l’objectiu d’estudiar i analitzar el dret l'estudi del dret i contribuir a la seva difusió i divulgació. Gay ha destacat el paper participatiu de l’advocacia així com d’altres juristes en la revista, una “publicació que ha conegut tres segles i que té un gra futur per endavant”, ha declarat.
El president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Francesc Tusquets, ha afirmat que “el dret és un producte de la historia” i ha afegit que “cal destacar que l’ICAB i de l’Acadèmia van impulsar una revista per a l’estudi jurídic del dret i per a la defensa del dret civil català i que, a més, ha servit per reforçar el vincle entre ambdues institucions”.
Per la seva part la degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, ha ressaltat que la Revista Jurídica de Catalunya, fundada per l’ICAB i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, és una eina de prestigi corporatiu i preservador del dret civil català i per aquest motiu cal mantenir-la, però, actualitzant-la i modernitzant-la. Ha afegit: “La RJC ha no ha de perdre els seus principis inspiradors centrats en l’estudi jurídic i l’humanisme, però tenint en compte el nou context de digitalització en què està immersa la societat”.
Un aniversari amb vocació de debat i innovació
La Jornada de la Revista Jurídica de Catalunya s’ha estructurat en quatre taules d’anàlisi. La primera ha abordat la praxis de la Llei d’eficiència processal, tot abordant l’aplicació dels MASC arran de la LO 1/2025 i els criteris judicials; les oportunitats i reptes dels MASC per a l’advocacia; i les costes dins l’àmbit del servei públic de la justícia. S’ha comptat amb la participació de la magistrada Susana Casany, de l’advocada i degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, de l’advocat Juan Antonio Andino i del catedràtic Joan Picó, sota la moderació de Cristina Ferrando, magistrada degana dels Jutjats de Barcelona. En aquesta taula s’ha posat de manifest que si bé la Llei 1/2025 ha establert el requisit de procedibilitat en els procediments civils i mercantils s’hauria d’excloure de recórrer als MASC en excepcions concretes com serien els judicis monitoris, reclamacions de quotes impagades en comunitats de propietaris i procediments de desnonaments.
La segona sessió ha versat sobre la “Intel·ligència artificial aplicada al procés”, on s’exposaran experiències pioneres d’ús d’IA tant en l’àmbit judicial com en l’exercici de l’advocacia. Hi ha participat, entre d’altres, el magistrat Ignasi Fernández Senespleda, l’advocada Tiziana di Ciommo i la directora de la Biblioteca de l’ICAB, Patricia Sanpera Izoard, amb la moderació de Belén Arribas, advocada experta en noves tecnologies. En aquesta taula s’ha posat de manifest que és necessari que l’ús de la IA per part dels operadors jurídics sigui més confiable i transparent.
Una mirada transversal a les reformes processals
En la segona jornada del 130è aniversari de la Revista Jurídica de Catalunya s’ha iniciat amb una taula dedicada a la praxi processal. En aquesta s’ha analitzat la implantació dels nous tribunals d’instància, la reforma dels judicis verbals, l’execució civil i les noves funcions dels procuradors i la problemàtica dels nous recursos d’apel·lació i cassació. Aquesta sessió ha comptat amb les ponències del magistrat Joaquim Abella, de l’advocat Antoni Orradre; del procurador Jaume-Lluís Aso i del president de l’Audiència Provincial de Barcelona, Antonio Recio. Tots ells moderats per Maria Eugènia Alegret, magistrada del TSJ de Catalunya.
La quarta taula ha permès analitzar les reformes processals en l’àmbit penal, laboral i contenciós administratiu, amb participació dels advocats Cristóbal Martell, Max Arias i Joaquim Tornos, sota la moderació de Belén Mora, professora titular de dret processal de la UPF. En l’àmbit penal s’ha fet èmfasi en què una conformitat regulada amb control judicial i atenció a la víctima a través de la tutela de fiscalia contribueix a l’agilitat, i en definitiva, a una justícia sense dilacions. Mentre que en l’àmbit laboral s’ha reivindicat una estricta unificació de criteris quant a l’aportació de la prova documental anticipada a tots i cadascun dels jutjats socials de Catalunya.
Cloenda institucional
La sessió de cloenda, titulada “Les reformes processals en perspectiva”, ha comptat amb les intervencions d’Ignacio Sancho Gargallo, president de la Sala Primera del Tribunal Suprem, i Mercè Caso, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ha esta moderada per Encarna Roca, catedràtica de Dret Civil i vicepresidenta emèrita del Tribunal Constitucional. En la cloenda s’ha posat de manifest el magnífic treball fet al llarg d’aquests 130 anys de vida de la Revista Jurídica de Catalunya ja que s’ha fet una exhaustiva recopilació sobre les normes i sentències d’aplicació a Catalunya, de manera que aquesta publicació és una eina pràctica i de gran utilitat per als advocats/des i per als juristes en general.
Amb aquesta jornada commemorativa per analitzar els principals reptes que plantegen les darreres reformes en matèria processal, la Revista Jurídica de Catalunya ha reafirmat la seva vocació de servei al món jurídic, promovent el debat rigorós, la reflexió crítica i l’adaptació del dret als nous reptes socials i tecnològics a través de l’anàlisi transversal i profund a càrrec de destacats magistrats, advocats i acadèmics.
menú