Les ‘I Jornades sobre Adopcions Internacionals de l’ICAB’ posen de manifest que l’adopció internacional és una mesura de protecció a la infància

• Les jornades han posat de manifest que els nens, nenes i adolescents adoptats i les sevecs famílies protagonitzen un model adoptiu que hauria d’estar basat en l’interès superior del menor
• Els experts denuncien que encara es produeixen alguns incompliments del Conveni de la Haia en els països d’origen dels infants adoptats
• També s’ha alertat que les adopcions internacionals constituïdes a l’empara de l’article 27 del Conveni de La Haia i certificades de conformitat amb aquest, haurien de ser reconegudes automàticament. Aquest reconeixement i la seva corresponent inscripció al registre civil s’haurien de fer sempre al consolat espanyol al país d’origen, fet que permetria la seva sortida del país d’origen i entrada al país de destinació amb passaport, un cop adquirida la nacionalitat espanyola
• Els experts participants a les Jornades consideren necessari garantir l’accés a la informació sobre els orígens biològics de les persones adoptades i que existeixi un acompanyament integral a la família adoptiva i als infants adoptats al llarg de tota la seva evolució vital
• Durant aquest esdeveniment s’ha destacat que el legislador hauria de tenir en compte la veu de les persones adoptades per conèixer les seves necessitats i introduir millores en la normativa
• L’arrelament i la construcció de nous vincles, en els models de família intercultural, també han estat objecte d’anàlisi en les ‘I Jornades sobre Adopcions Internacionals’ organitzades per la Secció de Drets de la Infància i l’Adolescència de l’ICAB

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha acollit els dies 20 i 21 d’octubre la celebració de les ‘I Jornades sobre Adopcions Internacionals: Infants i Famílies sense Fronteres’, un fòrum pioner sobre infància, dret i adopció internacional que ha permès analitzar, gràcies a la participació de juristes, psicòlegs i educadors, el dret internacional privat i la protecció de la infància com a punts clau per a una adopció més ètica, humana i garantista.

La presentació de la jornada ha anat a càrrec de Cristina Vallejo Ros, degana del Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Teresa Llorens Carbonell, secretària de Cicles de Vida i Ciutadania del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Xavier Campà i Ferrer, advocat i president de la Secció de Drets de la Infància i l’Adolescència de l’ICAB; i Carmen Parra Rodríguez, catedràtica de Dret Internacional Privat de la Universitat Abat Oliba i vocal de la Junta de la Secció de Drets de la Infància i l’Adolescència de l’ICAB.

En l’acte de presentació, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha destacat la magnífica tasca de la Secció de Drets de la Infància i Adolescència de l’ICAB en l’organització d’aquestes jornades per abordar un tema tan important com és l’adopció internacional, una realitat que coneixen molts famílies. Els ponents han coincidit que adoptar és una eina que permet ajudar a construir famílies, però és necessari comptar amb un sistema d’adopció més humà, just i respectuós amb els drets dels menors.

Al llarg d’aquesta taula s’ha posat de relleu el descens que han patit les adopcions internacionals a Catalunya, passant de 3.168 sol·licituds l’any 2004, de les quals es van efectuar finalment 1.562 adopcions, a les 174 sol·licituds rebudes durant l’any 2024, de les quals es van efectuar 44 adopcions, segons dades facilitades per Teresa Llorens Carbonell, secretària de Cicles de Vida i Ciutadania del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. Aquest descens també s’ha produït tant a la resta de l’Estat espanyol com en altres països de recepció.

També s’ha destacat que les jornades, més enllà d’un anàlisi tècnic, han comptat amb el testimoni de joves adoptats, i que les seves veus aporten una perspectiva única i valuosa sobre el procés adoptatiu, les seves necessitats reals, les dificultats a què s’enfronten i allò que realment els ajuda a créixer en un entorn segur i afectiu.

A la conferència inaugural, a càrrec de S. Salomé Adroher Biosca, catedràtica de Dret Internacional Privat a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE, s’han abordat els desafiaments de l’adopció internacional derivats de la política exterior dels Estats, i posteriorment s’han celebrat sis taules per analitzar el funcionament del Conveni de la Haia de 1993 i la normativa espanyola i catalana.

Durant les jornades s’ha donat a conèixer que el 2023 es van complir 30 anys de l’entrada en vigor del ‘Conveni de La Haia sobre Protecció del Nen i Cooperació en matèria d’Adopció Internacional’, un instrument clau per regular i garantir que les adopcions internacionals es realitzin amb les màximes garanties jurídiques i en el respecte a l’interès superior del menor. Aquest tractat ha establert un marc de cooperació entre els països d’origen i d’acollida, prevenint pràctiques il·legals com el tràfic de menors i assegurant que l’adopció sigui una mesura de protecció subsidiària, és a dir, considerada només quan no existeixen opcions viables en l’entorn familiar o d’adopció per part de nacionals del país d’origen de l’infant.

Al llarg d’aquestes tres dècades, el Conveni ha contribuït a professionalitzar els processos, reforçar la transparència i prioritzar el benestar dels infants i adolescents adoptats, tot i que encara persisteixen desafiaments que requereixen el compromís constant dels Estats contractants i una escolta activa als propis menors adoptats. Per això, els juristes participants a aquestes jornades han denunciat que encara es produeixen alguns incompliments del conveni en diversos països d’origen.

Els experts han posat de relleu, després d’analitzar els 30 anys de funcionament del conveni, que l’adopció internacional és una mesura de protecció a la infància i que quan els menors no poden ser adoptats en els seus països d’origen, han de poder ser adoptats en països d’acollida amb les degudes garanties i sempre atenent l’interès superior del menor.

També s’ha denunciat que els procediments d’adopció no es corresponen amb el principi de celeritat que exigeix el Conveni de La Haia, allargant-se en el temps i perjudicant l’interès superior del menor, ja que es retarda l’oportunitat de créixer amb una persona o família adoptiva. I s’ha alertat que les adopcions internacionals constituïdes a l’empara del Conveni de La Haia de 1993 i certificades d’acord amb l’article 27, haurien de ser reconegudes automàticament. Aquest reconeixement i la seva inscripció corresponent al registre civil s’haurien de fer sempre al consolat espanyol al país d’origen per tal que el menor pugui viatjar amb la seva família adoptiva al país de residència amb passaport espanyol.

Els experts també han alertat dels canvis en les polítiques d’adopció dels diferents estats d’origen, fet que ha retardat i dificultat les adopcions per part de les famílies en certs països, arribant fins i tot al tancament de l’adopció internacional.

Impacte emocional dels nens, nenes i adolescents adoptats i les seves famílies adoptives

Durant aquestes jornades, els experts que hi han intervingut també han posat de relleu l’impacte emocional de l’adopció en els infants i les famílies. L’adopció internacional té un profund impacte en els infants i adolescents adoptats, amb efectes que poden ser tant positius com desafiadors. D’una banda, ofereix l’oportunitat de créixer en un entorn familiar estable, amb accés a recursos educatius, sanitaris i afectius que, en molts casos, no estaven garantits al país d’origen. Tanmateix, també planteja reptes importants relacionats amb la identitat cultural, l’adaptació emocional i la reconstrucció del vincle afectiu, especialment en aquells menors que han viscut llargs períodes en institucions o han patit experiències d’abandonament o trauma. La integració en una cultura diferent pot generar sentiments de desarrelament o confusió sobre la pròpia identitat, per la qual cosa s’ha considerat necessari comptar amb un acompanyament integral a la família adoptiva i als infants i adolescents adoptats al llarg de tota la seva evolució vital, ja que l’adopció no finalitza quan el menor arriba a la família, sinó que és un procés que comença amb la construcció de nous vincles. En aquest sentit, els experts participants també han considerat fonamental garantir l’accés a la informació sobre els orígens biològics de les persones adoptades per contribuir a la construcció de la seva personalitat.

La veu dels joves adoptats com a actors clau per a millorar el sistema

Per cloure aquesta “I Jornada sobre Adopcions Internacionals”, el dimarts 21 d’octubre s’ha celebrat una taula amb la participació de joves adoptats que han exposat el seu testimoni i experiència amb la finalitat d’escoltar-los i trobar mesures per millorar el sistema d’adopcions internacionals. Els joves participants, acompanyats per Magda Hospital, responsable d’adopcions de la Unitat d’Atenció a les Famílies de l’ICAA, han agraït ser escoltats. A través dels seus testimonis han ofert una visió directa sobre els desafiaments del procés adoptiu, permetent detectar mancances, necessitats reals i errors que cal corregir.

Els juristes participants en aquestes jornades també han destacat que el legislador hauria de tenir en compte la veu de les persones adoptades per conèixer les seves necessitats i introduir millores en l’ordenament jurídic, ja que això permetria construir un sistema més ètic, humà i centrat en l’interès superior del menor.

L’esdeveniment ha estat clausurat per Xavier Campà i Ferrer, advocat i president de la Secció de Drets del ICAB, i Carmen Parra Rodríguez, catedràtica de Dret Internacional Privat de la Universitat Abat Oliba i vocal de la Secció de Drets de la Infància i l’Adolescència de l’ICAB. Durant la seva intervenció han destacat que la celebració d’aquestes ‘I Jornades sobre Adopcions Internacionals’ ha representat una oportunitat única per generar diàleg, visibilitzar bones pràctiques i repensar col·lectivament els models d’adopció internacional en benefici de l’interès superior dels nens, nenes i adolescents adoptats.